Nocilla, record Guinness i solidaritat…a propòsit de la cultura i del simulacre

L’entrepà més gran del món: tres quilòmetres i dos-cents metres de pà (7.500 barres) untats amb Nocilla, una crema de xocolata produïda per la multinacional Nutrexpa.  Tots els mitjans han repetit el text elaborat pel gabinet de premsa de Nutrexpa. Per exemple, la televisió pública de Barcelona:Els organitzadors han repartit l’entrepà entre el públic però majoritàriament l’han donat a entitats col·laboradores amb la Fundació Banc dels Aliments. Una iniciativa que marca l’inici de la campanya solidària “La fam no fa vacances”, organitzada per la mateixa fundació”. Una “acció solidària”, com es comenta al TN Cap de Setmana de TV3, la televisió pública de Catalunya.

nocilla-31468Vilaweb,  Europapresss, El Periódico… tots els mitjans han insistit en la condició solidària d’aquest “record”, certificat per una jutgessa, desplaçada des del Regne Unit. Tampoc hi han mancat dos dels actors de polseres vermelles: “L’acte, en el qual s’han utilitzat mil quilos de Nocilla, ha tingut lloc al Passeig Marítim de Barcelona amb la participació dels actors de la sèrie ‘Polseres Vermelles’ Àlex Monner i Joana Vilapuig.” 

Aquesta és la realitat narrada pels mitjans, la hiperealitat: un entrepà gegant de crema de xocolata és una acció solidària. Un esdeveniment pagat per una multinacional alimentària, responsable –entre d’altres coses- de l’explotació de països sencers del continent africà, i, per tant, responsable del manteniment de les condicions de misèria de poblacions senceres, és presentat com un acte solidari.

cocoa_gal_018bab

El negoci mundial del cacau, controlat per Nestlé, Suchard i Nutrexpa, condemna milions de persones a una existència precària, tal com expressen des de fa temps organitzacions tan poc revolucionàries com, per exemple, Justícia i Pau.

 

En canvi, els “nostres” mitjans contribueixen a retransmetre una realitat (la realitat governada per la lògica del consum i de la publicitat), convertint un esdeveniment banal (tres quilòmetres de pa amb crema de xocolata) en un acte solidari. On és la solidaritat? De quina solidaritat parlem? Repartir entrepans entre les persones assistents és un acte de solidaritat? Contribueix el pa amb Nocilla a la lluita contra la desigualtat i contra la misèria? Hem salvat el Banc d’Aliments?

La realitat narrada el dissabte 1 de juny pels mitjans de comunicació, públics i privats, de Catalunya és una realitat impostada, una hiperealitat: la solidaritat no passa per Nutrexpa ni per la Nocilla. I sembla ser que el Banc d’Aliments ha prestat el seu nom a una acció publicitària, no a una acció solidària. Ha contribuït, amb la seva marca, a la construcció d’un simulacre: al darrere d’un entrepà de Nocilla, record Guinness certificat, no hi ha una acció solidària, sinó una acció propagandística, disfressada de bones intencions, beneïda per les institucions (que cedeixen tanques, espai públic i espai mediàtic), i per uns mitjans que prefereixen posar el focus en un acte banal, tan banal com una barra de pa de tres quilòmetres de llarg.

Evidentment, “La precesión de los simulacros“, text fonamental de Jean Baudrillard (1929-2007), inclòs a la seva obra “Cultura y simulacro”[1], ressona en la conversió de la Nocilla en una acció solidària. Diverses companyes i companys d’aula  (imperdibles les explicacions de Joan Rosell al seu blog “la roca foradada” ; o les explicacions d’Albin Ducros a “mitjansgransipetits”) han definit molt bé les aportacions de Jean Baudrillard sobre el sentit de la realitat propi de la societat moderna i posmoderna.

Eclipsades les ideologies, les veritats, els grans relats i narratives, i, també, desbordades les aparences i les accions de dissimulació, és la simulació la gran guanyadora en la construcció de bona part de la realitat que s’ofereix al consum. Les grans paraules, com la “solidaritat”, ja no tenen a veure amb les utopies, les ideologies, ni amb les agències pròpies del somni modern (les associacions, els partits polítics, els sindicats), sinó que s’associen amb total impunitat a una empresa multinacional que, a canvi d’espai públic i d’espai mediàtic, reclama la seva quota mediàtica de bondat: a Guinea, Nutrexpa financia el manteniment d’un sistema dictatorial, que perpetua les oligarquies i les condicions de misèria i d’explotació; a Barcelona, Nutrexpa lluita contra la fam, repartint entrepans de Nocilla entre els curiosos i entre els usuaris del Banc d’Aliments. La hiperealitat és un entrepà de 3.200 metres, un record Guinnes més.

Per Baudrillard, la hiperealitat ens permet construir el refugi de la melangia: Cuando lo real ya no es lo que era, la nostalgia cobra todo su sentido[2]. Sentim melangia per tot allò que ja sabem que no era veritat: les grans promeses, la salvació, el paradís a la terra, la fraternitat… I per això aprovem la impostura de la simulació: un entrepà de Nocilla ens pot transportar a una infantesa que, com recorda Rafael Argullol, està íntimament relacionada amb la melangia, que defineix com el retorno a la patria que en realidad nunca tuvimos[3]. Aquest és l’èxit de la hiperealitat, construir una ficció que sabem falsa, tan falsa com la solidaritat de Nutrexpa.

cola-cao-podero


[1] Jean Baudrillard, Cultura y simulacro, 1978, Barcelona, Kairós.

[2] Op. cit., p. 15.

[3] Rafael Argullol, Breviario de la Aurora, Barcelona, 2006, Acantilado, p. 84.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s